divendres, 19 d’octubre del 2012

PLUGIM

Quina pluja tan dolça
llisca sobre les coses!
És un vel de carícies,
és un bres de cançó.
De les floridures
pengen gotes perlades,
diamants que fulguren
amb un lleu tremolor.

Quina pau!Quin silenci!
Una llum vellutada
difumina, fascinat,
hi crea fantasiosos
camins de meravella
vers un món somniat.